REPORTATGE SORTIDA DINAR DE NADAL

REPORTATGE SORTIDA DINAR DE NADAL

 CAMÍ DE RONDA JARDINS DE CAP ROIG - FAR DE SANT SEBASTIÀ

El passat dissabte dia 15 de desembre vam celebrar el tradicional dinar de Nadal amb una excursió (passeig) pel camí de ronda que va des de els Jardins de Cap Roig a Calella de Palafrugell fins al Far de Sant Sebastià, en total uns 6,5 km.

Aquesta sortida està programada de fer-la amb autocar, el qual ens espera davant la seu de la Unió Caravanista al carrer Aragó a les 08:15 del matí, un cop estem tots fem una segona parada a l'alçada de Sagrera per recollir a la resta del grup, en total som un grup de 43.

Enfilem camí al Baix Empordà. Modernament, i més en l'àmbit literari que no pas popular, és freqüent referir-se a aquestes terres amb el sobrenom de l'Empordanet.

A les 10:00 arribem a les portes del Jardí botànic del Castell de Cap Roig.

El castell de Cap Roig es troba en una gran finca situada a la banda de migdia del terme de Palafrugell. El castell és una residència d'estil historicista protegida com a bé cultural d'interès nacional. Popularment és anomenat Cal Rus per la nacionalitat del seu promotor.

L'edifici és de tipus medieval amb torre amb merlets, amb elements gòtics i antics aprofitats en l'obra (edificat al 1931). El conjunt del castell de Cap Roig va ser bastit per residència del coronel Nicolau Woevowsky, exiliat rus, i de la seva esposa l'anglesa Dorothy Webster, experta en antiguitats. A la gran extensió de terreny que envolta la residència van crear un jardí botànic. Els jardins són oberts al públic i a l'estiu s'hi celebren festivals de música.

Comencem a caminar, durant tot el camí seguirem la marques blanques i vermelles del GR. A poques passes ja descubrim unes vistes de Calella i Llafranc que ja no deixarem fins al final de la sortida.

Entrem a l'urbanització i baixem per unes escales fins arribar al mirador de la platja del Golfet i inici del camí de ronda. Aprofitem per esmorzar.

La platja del Golfet té una llargada de 75 m. i 20 d'amplada. Fins a principis dels 60 la Cala del Golfet només tenia accés per mar i era un penya-segat amb roques procedents dels esllavissaments. Va ser a principis dels seixanta quan l'empresari local de la construcció Antonio Cruz, aprofitant la urbanització de la zona del Golfet, va demanar a l'administració permís per abocar centenars de camions amb sorra gresa perquè amb l'ajut dels temporals s'anés formant una platja tal com finalment va succeir. Mentre s'anava formant i ampliant la platja l'empresari Antonio Cruz va finançar i construir el mirador i les escales d'accés a la cala, així com el camí de ronda fins a Calella de Palafrugell, per tal de facilitar l'accés a tothom. A principis del 2000 l'accés a les escales del mirador va ser barrat degut al risc d'esllavissades, un perill que ha anat en augment al llarg del tot el litoral en les darreres dècades per culpa de la invasió del pi blanc, una espècie capaç de créixer arran de mar, en els indrets i en les situacions més extremes.

Després d'esmorzar agafem el camí de ronda, la passajada permet gaudir d'una vista espectacular del front marítim de Calella, vorejar la costa salvant els importants desnivells mitjançant escales i túnels, tenir una vista propera de les illes Formigues.

 

Vista de les Illes Formigues

Arribem a la població de Calella baixant per unes escales que ens acosten a la platja de Sant Roc, es continua pel front marí cap als banys d'en Caixa i el Port Pelegrí. A continuació la punta dels Burricaires, on s'hi troba un magnífic mirador.

Continuem aquesta ruta més urbana de Calella seguint el camí arran de mar i s'arriba a la platja d'en Calau, aquí fem parada tècnica per un café i altres necessitats.

Les cales es van succeint fins arribar al Port Bo, molt conegut per les voltes i la Cantada d'Havaneres, el primer dissabte de juliol.

Tot seguit, es troba es Còdol, un conjunt de roques que separen la platja del Port Bo i el port de Malaespina, i que han esdevingut un símbol de Calella. Es troba un moll sota can Jaume Gil, i es continua cap el mirador de  Primitiu Guri. Després, arran de mar, es travessa la terrassa de la casa Rosa (can Genís), amb dret de pas, per entrar de ple a la platja del Canadell. En aquesta zona de banys, molt coneguda pels seus soterranis, s'hi troba el passeig del Canadell.

Sota Can Jubert i els Canyissos hi ha petits racons molt apreciats pels banyistes d'hivern. Un tram d'escales ens acosten a la zona dels Tres Pins i que el camí forma una placeta que forma el Mirador de Carles Sentis i Anfruns.

En aquest espai s'hi troba la torre de guaita de Calella, construïda l'any 1597 per controlar els atacs pirates de l'època.


Contínuem pel camí de ronda, amb els esculls de les Negres als nostres peus, la vista de Llafranc, entre pins, es molt bonica.

El camí permet gaudir de la tranquil·litat del paratge. Es passa per la Marineda, el passeig de Xavier Miserachs i un cop s'arriba a la plaça de la Marinada, es baixa per les escales de Garbí que porten al passeig Francesc de Blanes i al passeig de Cípsela on es troba la badia de Llafranc.

La badia de Llafranc, a recer del Cap de Sant Sebastià, compta amb una llarga platja i un port esportiu. Just al costat del port surten unes escales que prenem per pujar a la muntanya de Sant Sebastià.

Es contínua per la carretera, un cop s'arriba al mirador de davant del far, es pot contemplar una vista panoràmica de Calella i de Llafranc.

El turó de Sant Sebastià, cota més alta d'aquest itinerari, té una ubicació privilegiada que el converteix en magnífica talaia. Una muntanya amb penya-segats sobre el mar i amb una de les millors panoràmiques de la Costa Brava, i si el dia és clar, la vista arriba fins als Pirineus.

El conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda és el testimoni de l'ocupació d'un lloc privilegiat des de fa, al menys, 2600 anys. S'hi pot visitar un jaciment ibèric (segles VI a I aC), una torre de guaita del segle XV, una ermita i hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX.

La torre de guaita al llarg dels més de 550 anys d'història de l'edifici, s'hi han fet diferents reformes. El 1441 es va autoritzar el seu ús com a ermita, segurament aquesta funció religiosa és el motiu de la seva planta irregular en semicercle de la banda est i recta de la banda oest.

En el poblat ibèric aprofitem per fer-nos la foto de grup.

Anem a buscar l'autocar, que el Pepe ( el conductor) ens va fer el favor de pujar fins aquí. I ens comenta que l'autocar té una avaria i que ens durà fins al restaurant (a dures penes) i que després ens vindrà a buscar un altre per dur-nos a Barcelona. A l'arribar al restaurant i entrar a la zona d'aparcament va quedar d'aquesta manera:

Vam fruir d'un esplèndid dinar a l'hora dels discursos em vaig trobar com si estigués jugant a la mona amb la última carta a la mà, a mí que no m'agrada parlar en públic.

MOLT BON NADAL I UN MILLOR 2019!!!

Amb el canvi d'autocar vam sortir guanyant, el substitut, d'una altra companyia, li donava mil voltes al altre. A les 19:30 arribavem a Barcelona després de la migdiada a l'autocar i d'un dia meravellós.

FINS L'ANY VINENT.